Mart en dibuixos
El bon camí obert mesos abans amb la presentació joviana continuà durant el seguiment de Mart dut a terme aquell mateix any. Sobre aquestes línies i en la diapositiva anterior, reproduïm 19 dels 26 reports que es van realitzar en el decurs de la campanya de Mart de l’any 2003. Per diversos motius (esplèndida oposició perihèl·lica; experiència assolida pels observadors; excel·lent seeing), vàrem considerar que aquella campanya marcava un punt culminant, iniciat l’any 1988 (Monreal, Font i Bosque, 2004: 13)
Instrumental emprat: telescopi Schmidt-Cassegrain, Ø 203 mm; F: 2000 mm (Nos. 1-9) / refractor, Ø 102 mm; F: 1000 mm (Nos. 10-12) (Monreal, Font i Bosque, 2004: 10-12) / Refractor, Ø 102 mm; F: 1000 mm (Nos. 13-19).
Les imatges CCD
De manera resumida, el que observàrem fou el següent:
Regressió del casquet polar sud, molt prominent durant la primera observació (21 de juny). S’anà reduint lentament en el decurs del mes següent, accelerant-se la seva disminució a partir de la segona quinzena d’agost. En cap cas va deixar de ser visible. En diversos reports i imatges CCD vam detectar fissures en el glaç i una marcada aurèloa fosca, conseqüència de la regressió polar.
En conjunt, l’orografia marciana se’ns mostrà molt contrastada, en especial Sinus Sabaeus i Sinus Meridiani (tal i com és habitual), així com Solis Lacus, fosc, contrastat i ben aïllat. La regió circumdant a Syrtis Major també es veié amb molta claredat, en concret la plana d’Hellas -ben contrastada- i Hesperia, separant Mare Tyrrhenum i Mare Cimmerium. L’altiplà dels grans volcans Tharsis es veié molt brillant, probablement a causa de núvols alts o boirines.
Autors: (Monreal, Font i Bosque, 2004: 15 i 16)
Quant a l’activitat atmosfèrica, cal destacar la presència de núvols i/o boirines en el limbe del disc marcià, en especial a l’hemisferi nord, tal i com permeten constatar diversos reports i imatges CCD. Creiem significatiu dir que, a diferència d’altres oposicions perihèl·liques, en aquesta ocasió l’atmosfera de Mart no es veié perturbada per cap tempesta de pols, cosa que va permetre fer un seguiment detallat de l’orografia marciana en el decurs de les nostres observacions.
Les imatges CCD que reproduïm en aquestes diapositives són tan sols una mostra de les desenes que vam obtenir. Per a fer-les s’emprà el telescopi Schmidt-Cassegrain de 203 mm de diàmetre i 2000 de distància focal. En tots els casos, a més d’una barlow duplicadora, s’intercalà un ocular de 15 mm de distància focal. La càmera és una SBIG ST4, i es va emprar el programa de processament d’imatges IRIS, versió 4.00. Pel que fa al planisferi, es va confeccionar amb el programa LAIA, versió 4.0.2.3.
Planisferi síntesi de Mart, obtingut a partir de diverses imatges CCD fetes des de l’observatori de Tiana
Autors: (Monreal, Font i Bosque, 2004: 16 i 17; portada)