Gairebé després de l’aparició del Grup d’Astronomia de Tiana, vàrem poder adquirir un magnífic reflector de 256 mm d’abertura. Treballant amb 143 i 250 augments i emprant filtres vermell i blau per millorar el contrast, l’Enric Monreal va saber treure tot el suc a l’instrument, atesos els reports aquí reproduïts.
| Imatge | Data d'observació | Temps d'observació en temps universal (TU) | Meridià Central (MC) |
 |
8/9/88 | 00,45h | 18º |
 |
18/9/88 | 00,45h | 308º |
 |
25/10/88 | 19,30h | 260º |
 |
28/10/88 | 18,50h | 230º |
 |
2/11/88 | 19,45h | 200º |
 |
6/10/88 | 22,45h | 145º |
Amb la totalitat dels reports obtinguts durant aquella campanya, l’Enric Monreal va confeccionar el planisferi de superfície que aquí reproduïm (Monreal, 1989:10). En ell hi són visibles els trets superficials que, si cap tempesta de pols no ho impossibilita, s’aprecien en les presentacions perihèl·liques. En el quadrant esquerre de l’hemisferi meridional destaquen les regions clares d’Electris, Eridania i Ausonia, i sobretot la conca d’impacte Hellas. Tampoc no podem deixar d’ementar Mare Cimmerium i Mare Tyrrhenum, separats per Hesperia. Immediatament a la dreta, Syrtis Major, l’extens altiplà poc crateritzat que fou el primer detall de la superfície marciana identificat per un observador. Sinus Sabaeus i Sinus Meridiani (el tret més fosc de l’orografia marciana) ens remeten al quadrant dret de l’hemisferi sud, on podem destacar Mare Erythraeum, així com la regió de Thaumasia, amb Solis Lacus a la seva part central. De l’hemisferi nord destaquem la zona d’Elysium, així com Arabia, que és una regió amb cràters com Cassini, de 350 km de diàmetre. Finalment, no podem oblidar-nos de la planúria Mare Acidalium, com tampoc d’Amazonis, base dels gegantins edificis volcànics marcians.
Pel que fa a les probables perturbacions atmosfèriques, la major part es van generar a l’hemisferi sud, sent de caràcter local, és a dir, amb poca extensió tot i que en general força brillants. En canvi, la tònica de l’hemisferi nord fou la d’una major monotonia, reflectint la presència d’extenses però poc brillants perturbacions. Per altra banda, a mesura que avançà la campanya s’anà produint un progressiu augment del contrast i definició dels detalls de l’hemisferi sud (Monreal, 1989:10).
