M41, cúmul obert a Canis Major

Tipus: cúmul obert
Mida: 38 minuts d'arc. Magnitud aparent: 4.6. Distància: 2300 anys llum
Descripció de Wikipedia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Messier_41)
Messier 41 (M 41 o NGC 2287) és un cúmul obert en la constel·lació Ca Major. Possiblement conegut per Aristòtil al voltant de 325 adC . Va ser descobert per Giovanni Battista Odierna abans de 1654, però els seus descobriments van romandre desconeguts fins el 1980. Va ser descobert independentment al 1702 per John Flamsteed i al 1749 per Guillaume Le Gentil. Charles Messier el va catalogar al 1765.
M41 conté unes 100 estrelles. Entre aquestes hi ha diverses gegants vermelles, sent la més brillant de tipus espectral K3, de magnitud aparent de +6,9, i situada prop del seu centre. S'estima que el cúmul s'allunya de nosaltres a uns 23,3 km/s. El diàmetre del cúmul està entre 25 i 26 anys llum de longitud. La seva edat està estimada entre 190 i 240 milions d'anys. El cúmul es troba a 2.300 anys llum del sistema solar.
Es tracta d'un objecte molt brillant visible a ull nu. Es poden resoldre estrelles amb un petit telescopi d'aficionat. Es troba uns 4 graus al sud de Sírius , l'estrella més brillant del cel nocturn.