Izar (Epsilon bootes)

Ahir amb en Ramón vem fer un parell d'imatges d'Izar (epsilon bootes).

Tot i no estar exageradament baixa, el fet d'estar cap a ponent va limitar la qualitat del resultat. Però estem molt contents d'haver-la fet. Clar que si!.

Estan fetes amb el C8, una a primari i l'altra amb la barlow x2.

La separació és de 2,8 segons d'arc i les magnitituds són 5,1 i 2,3.

De la wikipèdia:

Epsilon Boötis consisteix en un parell d'estrelles amb una separació angular de 2,852 ± 0,014 segons d'arc en un angle de posició de 342. ° 9 ± 0. ° 3. [13] El component més brillant té una magnitud aparent visual de 2,37, [2] pel que és fàcilment visible a ull nu durant la nit. El component més feble (B) és una magnitud 5,12, [3], que per si mateix també seria visible per l'ull nu. Els mesuraments de paralaje de el satèl · lit Hipparcos astrometria [14] [15] posar el sistema a una distància d'uns 203 anys llum (62 parsecs) de la Terra. [1] Això significa que la parella té una separació projectada de 185 Unitats Astronòmiques i orbiten entre si amb un període d'almenys 1.000 anys. [16]

El membre més brillant té una classificació estel · lar de K0 II-III [4], el que significa que és una mica tard-etapa d'estrella i en la seva evolució estel · lar, que ja ha esgotat el seu subministrament de combustible d'hidrogen en el nucli. Amb més de quatre vegades la massa del Sol, [7] s'ha ampliat a 33 vegades el radi del Sol i emet 501 vegades la lluminositat del sol. [6] s'està present l'energia irradiada des de la seva embolcall exterior en una efectiva temperatura de 4550 K, [6] donant el to ataronjat d'una estrella tipus K [17].

L'estrella companya té una classificació de A2 V [5], pel que és un estel de seqüència principal que està generant energia a través de la fusió termonuclear de l'hidrogen en el seu nucli. Aquesta estrella està girant ràpidament, amb una velocitat de rotació projectada de 123 km s-1 [9] En el moment en què l'estrella de seqüència principal més petita arribi al punt actual de la primària en la seva evolució, l'estrella més gran haurà perdut gran part de la seva massa en una nebulosa planetària, i s'haurà convertit en una nana blanca. La parella haurà canviat essencialment les funcions: la primària s'haurà convertit en l'estrella més brillant de la nana fosca, mentre que el company menor brillarà com un estel gegant [16].