Catàleg Messier - M13, Gran cúmul d'Hercules

Tipus: cúmul globular a Hercules

Mida: 20 minuts d'arc. Magnitud aparent: 5.8. Distància: 25107 anys llum.

Descripció (resum de wikipedia): http://ca.wikipedia.org/wiki/Messier_13 
Messier 13 (Gran Cúmul d'Hèrcules, M13 o *NGC 6205) és un cúmul globular de la constel·lació de Hèrcules. Va ser descobert per l'astrònom anglès Edmond Halley l'any 1714. William Herschel, per mitjà del seu gran telescopi reflector, va poder descobrir diverses alineacions d'estrelles (conegudes com potes d'aranya), comprovar que estava format per estrelles i fer un primer recompte dels seus components (aproximadament unes 8.500 segons els seus còmputs)
La seva magnitud conjunta en banda V (filtre verd) és igual a la 5.80; el seu tipus espectral és F6: fotogràficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o daurat) que conté; la magnitud absoluta és igual a -8.53 (banda V). El ràdio del seu nucli és pròxim a 45", el ràdio de marea és proper a 27': es calcula que el 90% dels seus membres brillen dintre d'un ràdio de 6.5' a partir del centre de gravetat.
De la seva velocitat radial, -246.6 km/s, es dedueix que s'aproxima a la Terra a més 887.700 km/h: aquesta velocitat està originada per la combinació del seu moviment orbital al voltant del nucli de la Via Làctia, a més de la velocitat pròpia del Sol i de la Terra.
Es calcula que la seva lluminositat és similar a la de 500.000 sols, encara que la seva massa (determinada per estudis dinàmic de les seves estrelles) està situada en la banda 600-800 mil vegades la solar: evidentment una bona part de les seves estrelles són astres invisibles (nanes blanques i estrelles de neutrons). Recentment (2005) s'ha descobert una estrelles de neutrons, emissora de raigs X, en òrbita tancada amb una companya.
Situat a uns 7,7 kiloparsecs de la Terra (uns 25.100 anys llum), els seus astres més brillants són estrelles groguenques del tipus gegant vermella que apareixen amb magnitud 11,87 (la variable V11), la seva estrella variable Cefeida més brillant (V2) és de magnitud 12.85 mentre que les estrelles RR Lyrae (utilitzades com patró de distàncies) apareixen amb magnitud 14.82.
Encara que és molt similar a M3 per la seva edat (entre 13 i 15 mil milions d'anys) i composició química, es diferencia d'aquest en el seu baix nombre d'estrelles variables conegudes: només 45 (fins a inicis de l'any 2006) contra les més de 240 de M3, de les quals només 3 (V1, V2 i V6) són Cefeides i 8 del tipus RR Lyrae.
Per a un telescopi d'aficionat M13 és resoluble en estrelles a partir d'un instrument de 15 cm d'obertura: encara que hi ha tres estrelles de lluentor inferior a la magnitud 12 (les tres variables) la majoria dels seus astres més visibles estan en el rang 12-13: per sobre de la magnitud 13 es poden totalitzar fins a 40 estrelles, la majoria d'elles són ataronjades "gegants vermelles" (l'única excepció és l'estrella blava L222, de magnitud 13.15 i pertanyent al tipus errant blava (Blue Straggler en anglès). Per sota de la magnitud 13 el nombre d'astres creix, encara que només poden individualitzar-se per mitjà de la fotografia o càmeres CCD.

Dades de la imatge: Tricromia (LRGB) feta el 26 d'agost de 2011.

Altres imatges: Podeu veure més imatges, incloent-hi les preses pels socis durant les sortides observacionals o des dels seus observatoris, al fòrum del projecte; cliqueu aqui per accedir-hi.

 

Galeries d'imatges: