M81, galàxia de Bode

Tipus: galàxia espiral
Mida: 26.9 x 14.1 minuts d'arc. Magnitud aparent: 6.9. Distància: 11.8 milions d'anys llum
Descripció de Wikipedia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Galàxia_de_Bode)
La Galàxia de Bode (Messier 81, M81 o NGC 3031) és una galàxia espiral que es troba a una distància d'uns 12 milions d'anys llum, dins la constel·lació de l'Óssa Major. Va ser descoberta per Johann Elert Bode al 1774, d'aquí el seu nom. Pierre Méchain la va redescobrir el 1779 i li va comunicar el seu descobriment al seu amic Charles Messier que la va introduir al seu catàleg. Al 1914 Max Wolf va calcular la rotació (sent la primera vegada que es feia d'una galàxia espiral) i també va estimar-ne la velocitat de rotació 300 km/segon.
M81 és un perfecte exemple de galàxia espiral amb braços que formen una espiral al voltant del seu centre. Degut a la proximitat a la Terra, la seva gran mida, i el seu nucli galàctic actiu (que podria albergar un forat negre supermassiu, Messier 81 s'ha convertit en una galàxia molt estudiada per astrònoms professionals. La gran mida de la galàxia i la relativament alta magnitud aparent també la fan un objectiu apreciat per els astrònoms aficionats.
La major par de l'emissió en longitud d'ona infraroja s'origina a la pols interestel·lar. Aquesta pols es troba principalement dins els braços espirals de la galàxia, i ha estat associada a les regions de formació estel·lar. L'explicació és que les estrelles blaves calentes i de curta vida que es troben en regions de formació estel·lar són molt efectives escalfant la pols i incrementant l'emissió infraroja de pols d'aquestes regions.
Només s'ha detectat una supernova a Messier 81. La supernova, anomenada SN 1993J, va ser descoberta el 28 de març de 1993 per l'espanyol F. Garcia. En aquell moment, va ser le segona supernova observada al segle XX. Les característiques espectrals de la supernova han canviat al llarg del temps. Inicialment, semblava una supernova de tipus II (supernova formada per l'explosió d'una estrella gegant) amb forta emissió de línia espectral d'hidrogen, però posteriorment les línies d'hidrogen van anar esvaint-se i van aparèixer fortes línies espectrals d'heli, fent que la supernova semblés més una de tipus Ib.A més, les variacions de la lluminosistat de SN 1993J en el temps no van ser com les variacions observades en altres supernoves de tipus II i si semblaven les variacions observades en les supernoves de tipus Ib. Tanmateix, la supernova ha estat classificada de tipus Iib, una classe de transició entre el tipus II i el tipus Ib. Els resultats de l'estudi d'aquesta supernova suggereixen que les supernoves de tipus Ib i Ic , estan formades per explosions d'estrelles gegants amb processos molt similars als que es produeixen en les supernoves de tipus II. Aquesta supernova es va usar per estimar la distància de 8.5 ± 1.3 Mal (2.6 ± 0.4 Mpc) a Messier 81.
Messier 81 és la galàxia més gran del grup M81, un grup de 34 galàxies situades a la constel·lació de l'Óssa Major. La distància del grup a la Terra és d'aprosimadament 11.7 Mal (3.6 Mpc), fent que aquest sigui un dels grups més propers al Grup Local, que conté la Via Làctia.
M81 està interactuant gravitacionalment amb Messier 82 i NGC 3077. Les interaccions han atret gas d'hidrogen de les altres tres galàxies, conduint a la formació d'estructures filamentoses de gas dins el grup. A més, les interaccions han causat que una part del gas interestel·lar hagi anat als centres de Messier 82 i NGC 3077, el que ha produït una forta activitat de formació estel·lar al centre de les dues galàxies.

Dades de la imatge:
Aquesta imatge és la suma de 10 exposicions de 60 segons, fetes els díes 26 de març i 4 d'abril de 2010. El telescopi emprat ha estat el Planewave CDK17, amb la CCD SBIG STL1001E. Ha estat processada amb l'algorisme Digital Development.

Galeries d'imatges: