M92, cúmul globular a Hercules

Tipus: cúmul globular
Mida aparent: 11.2 minuts d'arc. Magnitud aparent: 6.5. Distància: 26000 anys llum
Descripció (informació de Wikipedia, http://ca.wikipedia.org/wiki/Messier_92):
Messier 92 (M92 o NGC 6341) és un cúmul globular situat a la constel·lació d'Hèrcules. Va ser descobert per Johann Elert Bode al 1777 i independentment redescobert per Charles Messier el 18 de març de 1781.
M92 està situat a una distància d'uns 26.000 anys llum del sistema solar, es troba , per tant, una mica més allunyat que el seu veí M13 per la qual cosa el seu aspecte visual és menys impressionant per a la imatge fotogràfica o CCD que aquest últim. Presenta una important concentració d'estrelles en el seu centre. La massa del cúmul és molt elevada de quasi 300.000 masses solars. El cúmul s'aproxima a la Terra a una velocitat de 110 km/s. La seva metal·licitat és extraordinàriament baixa, aproximadament una centèsima de la solar: això s'explicaria en ser un dels més vells de la nostra Galàxia, ja que les seves estrelles components només contenien (originalment) hidrogen i heli.
El M92 és un dels cúmuls globulars més brillants en l'hemisferi nord, però sovint és passat per alt pels astrònoms per la seva proximitat a un fins i tot més espectacular, l'M13. El cúmul és visible amb binoculars i té un aspecte de taca blanca difusa. Amb un telescopi de 200 mm es poden resoldre estrelles. La seva localització és molt difícil. Un mitjà per trobar-lo seria en la meitat del segment que uneix les estrelles Iota i Eta de la constel·lació d'Hèrcules.