Informació per prendre imatges de planetes

En aquesta segona taula es dóna información sobre els dierents telescopis que tenim, i quina és la millor combinació de telescopis i Barlow.
Així, per cada un els tres telescopis que tenim (Celestron 8, Planewave CDK 17 i Takahashi TSA-102) s’indiquen les següents dades:
• El diàmetre i la longitud focal en milímetres.
• La relació focal; quan més petit és aquest valor, més lluminós és el telescopi.
• El límit de Dawes, que ens dóna una idea dels detalls més petits que es poden resoldre amb el telescopi. És orientatiu: amb refractors petits es poden obtenir resolucions millors, mentre que amb telescopis molt grans no es pot arribar a tant.
• El camp que tindria una imatge presa amb la càmera planetària (TIS DBK31) a focus primari.
• L’escala, en segons d’arc per píxel, a focus primari (“f. prim.”) i amb diferents barlows o powermates: x2, x2.5, x3 i x5. Cal tenir en compte que aquest valors són aproximats (s’han de comprovar amb una imatge real).
És important notar que l’escala d’imatge es refereixen als píxels individuals, i per tant estrictament es referiria a càmeres monocromes. La nostra càmera és en color, i per tant presenta una matriu de Bayer. Tot i així, si es pren la imatge en format RAW i es processa amb un programa modern com l’Autostakkert, o bé si es prenen les imatges amb el Firecapture aquests valors són una bona referència.
Es recomana treballar amb una ampliació tal que l’escala de pixel sigui d’aproximadament la meitat de la resolució del telescopi. La major part dels astrofotògrafs planetaris punters treballen a una escala entre 0.1 i 0.2 segons d’arc.